Will Grayson, Will Grayson

Després d’estar desconnectada més d’un mes, per assumptes familiars, torno per portar-vos una història que m’ha agradat bastant, però que si hagués sigut uns anys més jove m’hagués agradat molt més. I aquesta història és la dels dos Will Grayson.
Dos nois que comparteixen nom i que acabaran d’alguna manera relacionats amb un entranyable personatge, en Tiny Cooper, i un musical (el més gai de la història) escolar.

Informació bàsica de Will Grayson, Will Grayson

Abans de passar a explicar la trama i exposar la meva opinió, vull mencionar que és la primera aproximació a aquests dos autors, John Green i David Levithan. D’en David he agafat de la biblioteca Dos chicos besándose i que espero llegir en breu. De moment, aquesta aproximació m’ha semblat esplèndida. M’ha encantat la forma de narrar i els personatges són d’allò més interessants i ben construïts. Però anem a la lectura…

drac-logoLa Lectura

En Will Grayson (1 de Green) és un noi normal, que va a l’institut i que té “amics” o sembla tenir-ne. Però en Will té unes normes estrictes:

  1. No donar massa importància a res
  2. Callar

I sembla que li ha anat funcionant força bé. Fins ara.

El 2n Will Grayson (d’en Levithan) no és un noi normal. Pateix depressió, odia el món, té pocs amics (i els que té resulten ser un pèl cabrons). Només desitja connectar-se a xat per parlar amb l’Isaac (el seu amor virtual), doncs és l’únic que l’entén.

També tenim en Tiny Cooper que, tot i no relatar la història, és un dels personatges principals i té relació amb les dues trames convergents dels Wills Graysons; i per últim, la Jane, la noia del grup, membre de l’aliança hetero-gai de l’institut del 1r Will Grayson.

Un gir inesperat del destí (o una equivocació en un carnet fals…) farà que els dos Will Grayson es trobin en un sex-shop (aquí si que m’ha matat) i que en Tiny Cooper conegui el 2n Will. A partir d’aquí la història dels tres personatges s’entrellaçarà amb un esdeveniment important per en Tiny: el musical més gai de la història.

drac-logoLa meva opinió

Com ja he dit, la història està narrada a través de la visió dels dos Will. El primer, el d’en Green, les seves dificultats s’em van fer molt pròximes pràcticament des del principi. Fins hi tot algunes reaccions em feien gràcia perquè haguessin sigut les meves un temps enrere. El 2n Will em costava més d’entendre. Tenia una rabia dins que la podia comprendre però no sentir i s’em feia complicat simpatitzar amb el noi. Però després del moment en què els dos Will es coneixen van canviar les tornes. El primer Will em va començar a semblar un pèl estúpid i en canvi, el segon em va fascinar.

La temàtica del llibre? Parla de l’amor en majúscules, no només l’amor romàntic o sexual, sinó l’amor propi, l’acceptació de les nostres virtuts, però sobretot dels nostres defectes, de l’amistat i de l’amor paternal (la comparació que li fa el pare d’en Will 1r és molt bona) i maternal, en el cas d’en Will 2n.

Dibuix dels personatges trobat a freakyscribbles.tumblr.com
Dibuix dels personatges trobat a freakyscribbles.tumblr.com

El final… bé, no es pot dir que m’hagi desagradat. En realitat no sé que pensar, perquè em sembla molt de pel·lícula i potser és per això que em falla. Amb els anys veus que la vida d’un no s’assembla a res amb una pel·lícula. Una xerrada entre els dos Will i en Tiny Cooper després del musical hagués sigut més realista… ah… però és una novel·la juvenil i els finals realistes desllueixen. Ho sé. Ho comprenc.

drac-logoTe’l recomano

Sense cap mena de dubte. Sobretot si tens entre 15 i 25 anys (no vol dir que no et pugui agradar de més jove o de més gran. És només un aproximat -i opinió pròpia-) et pots sentir identificat amb els personatges i la situació.

El Pozo de la Ascensión, oblida tot el que creus saber

Avui us porto la segona entrega de Nacidos en la Bruma de Brandon Sanderson: El Pozo de la Ascensión. Si no us heu llegit El Imperio Final, és millor que ho feu abans de llegir la ressenya, ja que podrien sortir alguns espòilers del primer.

El Imperio Final em va encantar, ho podeu veure en la ressenya que us he enllaçat més amunt, i per això tenia moltíssimes ganes de llegir-me la continuació. Potser perquè esperava tant, no m’ha semblat tan bo com el primer. M’ha agradat però no m’ha encantat. Però anem primer amb un petit resum del llibre.

Informació de El Pozo de la Ascensión

drac-logoLa lectura

Després de la mort del Lord Legislador la ciutat de Luthadel, governada pel rei Elend Venture i una assemblea constituïda pels tres estrats (nobles, comerciants i skaa), intenta fer front a la amenaça d’una invasió per part de l’exercit de Straff Venture, pare d’Elend. Les rutes comercials han estat interrompudes, el menjar comença a escassejar i s’acosta l’hivern. Sumat això, les brumes semblen que els hi costi més marxar al matí i els rumors de que maten es fan més i més presents. Però Elend té altres preocupacions: un segon exercit, comandat pel rei Cett, sítia la ciutat deixant en taules l’enfrontament entre l’exercit defensor i l’ocupant.

Per d’altra banda, Vin, la nascuda de la bruma i parella d’Elend, veu com els seus temors es fan realitat. Un kandra a suplantat a un dels seus amics i passa informació a l’enemic i, a més a més, hi ha alguna cosa estranya en la bruma. Vin creu que s’està tornant boja, però li ha semblat veure i sentir una figura feta de boira. Alguna cosa s’ha alliberat quan el Lord Legislador va morir…

 

drac-logoOpinió personal

Quan vaig començar a llegir el primer llibre em va atrapar només amb la primera frase. Amb el segon, la primera frase és perfecte… després ja no tant.

Escribo estas palabras en acero, pues todo lo que no esté grabado en metal es indigno de confianza.  

Amb El Imperio Final teníem una història que començava i acabava i un personatge central (en Kelsier) que amb el seu carisma eclipsava la resta. El Pozo de la Ascensión, en canvi, continua 1 any després dels fets del primer llibre i la trama no té una finalització tancada (més aviat tot el contrari). A més, amb la desaparició d’quest personatge, en Sanderson ens diversifica els punts de vista per suplir el carisma d’en Kelsier (et trobem a faltar!!!).

La primera part és força avorrida. Repeteix conceptes del primer llibre sobre l’alomància i la ferruquimia que, sincerament, si t’has llegit el primer, no cal que t’ho tornin a explicar. A partir de que surt en Sazed i el misteriós convent de Seran, a finals i principi de la segona part, la cosa millora i va in crescendo.

En les dues primeres parts del llibre, els personatges es troben en un moment d’impasse, esperant que els exercits d’ocupació ataquin la ciutat. Aquest estat de transició fa que l’acció estigui concentrada en punts concrets relacionats amb la trama, però que no la fan avançar. Per sort, a partir de la tercera part del llibre l’acció comença a prendre ritme i, pràcticament, no decau.

En El Imperio Final ja es començava a intuir el “politiqueo”, però no és fins aquest segon que s’amplifica i magnifica. He de reconèixer que la política no és un dels meus temes preferits. En realitat, m’avorreix mortalment. Prefereixo les punyalades literals de la Vin que les punyalades polítiques de l’assemblea contra el nostre pobre idealista Elend. Amb tot, m’ha agradat veure com en Sanderson utilitza la necessitat de “fer política” i de governar amb l’evolució del personatge de l’Elend, que ja li tocava tocar (valgui la redundància) de peus a terra.

¿Quién era él? ¿Un hombre que por casualidad había acabado en el trono? ¿Un pobre sustituto del brillante líder? ¿Un idealista que no había considerado los peligros de su filosofía? ¿Un necio? ¿Un niño? ¿Un impostor?

Lo mejor que tenían. 

Potser dels personatges de El Pozo de la Ascensión, Elend és el que evoluciona més visiblement, tot i que el canvi radical és d’en Sazed. I el seu canvi és degut a la religió. Com a guardador de Terris coneix moltes religions i per ell és necessari tenir fe en alguna cosa. Sigui un dels seus déus oblidats o la nova Església del Supervivent, tenir fe en alguna cosa, per en Sazed,  és tan normal com respirar. Però ja coneixem en Sanderson i el pobre Sazed ho tenia massa clar perquè no l’hi ho trastoques tot. Crec que és el personatge que més m’ha agradat del llibre i la temàtica de la religió, tal i com es planteja, està perfecte i no cansa.

 

Un altre personatge que m’ha agradat molt és OreSeur, el kandra de la Vin. La relació amb ella passa de l’aversió a l’amistat, i gràcies a aquesta, en moments de necessitat, pot utilitzar certes revel·lacions del kandra per salvar el coll. Espero, sincerament, que torni a sortir a El Héroe de las Eras.

Un punt positiu, que ja havíem vist a El Imperio Final, és començar el capítol amb un text que engloba tota la trama. Amb el primer llibre no vam saber ben bé d’on provenien fins més de la meitat (i el seu autor fins al final). Amb les inscripcions (en metall) d’aquest segon sabem de qui són a la segona part, i són imprescindibles pel tancament de bona part de les incògnites obertes en aquest volum. Quan arribes al final i entens la primera frase (citada més amunt) és… magnífic.

En resum, El Pozo de la Ascensión manté un bon nivell (tot i el que he anat comentant) així que resto a l’espera de llegir-me El Héroe de las Eras, tercera part i finalització de la primera trilogia de Nacidos de la Bruma.

 

 

16 Blogs de WP sobre llibres i en català

A la xarxa hi ha molts blogs relacionats amb llibres, que publiquen ressenyes, opinen i recomanen lectures i, sobretot, mostren la seva passió per la lectura al món. Però quan ens centrem en un col·lectiu concret, com és el cas dels bloguers que publiquem en català, costa una mica més de trobar-ne. I si afegim que els blogs estiguin a la plataforma WP…

I és que és difícil mantenir-se actiu escrivint un blog si treballes i/o estudies, i moltes vegades l’esforç i el temps invertit deixen de recompensar. Però no ens posem dramàtics, us porto 16 blogs que han publicat alguna cosa almenys en l’últim mes, que escriuen en català i que ressenyen llibres i en recomanen.

Comencem!

  1. Les Rades Grises: En aquest blog podreu trobar ressenyes i articles d’opinió sobre el gènere fantàstic (Fantasia, Ciència-Ficció i terror). Gènere que té força tirada (i consideració) fora de la nostra terra però que encara costa aquí. Un dels meus blogs preferits. Imatge del blog Les Rades Grises 
  2. Josep Sala i Cullell: Amb publicacions des del 2010, aquest blog conté ressenyes de llibres en català i una secció d’opinió amb temes d’actualitat. Imatge del blog de Josep Sala i Cullell 
  3. Llibres i Amics: Ressenyes de llibres i cinema, una fantàstica combinació. Imatge del blog Llibres i amics 
  4. Entre Lletres: Té un índex de ressenyes increïble. Molt bon lloc per trobar noves lectures. Les lectures en català les trobareu ressenyades en aquest idioma; les que són en castellà us adreçarà a un altre web i les trobareu en aquest. Imatge del blog Entre lletres 
  5. L’Illa deserta: Hi podreu trobar llibres ressenyats en català, llistes de recomanacions i entrevistes. Molt complet. Imatge del blog L'Illa deserta 
  6. El Biblionauta: Per a mi, és una visita obligada (setmanal o quan requereixo d’un llistat extra de lectures). Hi trobaràs extenses i completes ressenyes del gènere fantàstic en català. Tot un referent i un imprescindible. Imatge del blog El Biblionauta 
  7. Lletraferits: Aquest blog publica les ressenyes en català i castellà, tot un plus per arribar a més gent. Va néixer a finals del 2016 i conté ressenyes, recomanacions, monogràfics i diverses seccions especials, totes molt interessants. 100% recomanable! Imatge del blog Lletraferits 
  8. El vici de llegir: Ressenyes i recomanacions de llibres en català, castellà o anglès. M’han agradat les llistes temàtiques sobre el dol i la neurociència. Molt personal i proper. Imatge del blog El vici de llegir 
  9. Soc el que llegeixo : Ressenyes de novel·les en català, assaig i poesia. Imatge del blog Sóc el que llegeixo 
  10. Viu la biblio: Després de veure molts blogs de novel·les per adults, aquí teniu un bon exemple de ressenyes de llibres infantils i juvenils realitzat per un equip d’estudiants d’ESO. Imatge del blog Viu la Biblio 
  11. Superlectors: I aquesta és la segona proposta de ressenyes infantils i juvenils gràcies a la biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar. Imatge del blog Super lectors 
  12. Quadern Vermell: En aquest blog podreu trobar un llistat increïblement extens de llibres i contes d’aquest club de lectura. Ens mostra les lectures des d’un altre punt de vista. Molt interessant per trobar noves lectures!! Imatge del blog Quadern Vermell 
  13. Espai de Lectura: Ressenyes de llibres en català i castellà. Pots trobar novel·la contemporània, negra, històrica i No ficció. Té un bon índex d’autors.Imatge del blog Espai de Lectura 
  14. Tinta de Llibre: No fa massa que ha començat i espero que no es desanimi a continuar publicant entrades. És una de les blogueres més joves de la llista.  Imatge del blog Tinta de llibre 
  15. Llibreria il·lustrada: Aquest és un blog diferent perquè són llibres “diferents” als que us he portat fins ara: són àlbums il·lustrats. Imatge del blog Llibreria il·lustrada 
  16. Llibres en català: Com el seu nom indica, podràs trobar llibres catalans d’autors catalans. Imatge del blog Llibres en català

 

 

Coneixeu més blogs en català a WordPress? Crec que em falten més de novel·la juvenil a la llista…

[Frase] Firefight de Brandon Sanderson

 

Podeu llegir la ressenya del llibre a: Estrelles de Paper

Realitat i Ficció: John Keats

Després de llegir-me Hyperion i La Caída de Hyperion em vaig sentir encuriosida per la vida i l’obra de John Keats, persona que va existir en la realitat i que apareix com a personatge en ambdues novel·les de Dan Simmons.

No és la primera vegada que m’atrau la idea d’informar-me sobre un personatge d’un llibre basat en una persona real. Em va passa el mateix amb Hatshepsut a La Dama del Nilo o amb Vermeer amb La noia de la perla, però en aquests dos casos les seves vides són representades en la novel·la o almenys, s’intenta novel·lar una part de la seva vida.

Amb Dan Simmons és una mica diferent. A part de les moltes referències a John Keats, que indicaré després, en Simmons ens proporciona una història diferent a la vida del poeta gràcies al cíbrid que conté la personalitat de Keats o el segon cíbrid amb la 2a personalitat de Keats més la de Joseph Severn, amic de John. És a dir, Simmons ha “ressuscitat” a Keats, literàriament, convertint-lo en protagonista de l’acció de la segona part de Los Cantos de Hyperion.

Com he dit abans, les referències al poeta són nombroses. Per fer-vos una idea us citaré unes quantes:

  • Fanny Brawne era l’estimada de John Keats a la realitat, curiosament el cíbrid Keats s’enamora de Brawne Lamia a Hyperion.
  • Lamia, el cognom de Brawne Lamia a la ficció és el nom d’un conjunt de poemes de Keats: Lamia i altres poemes (1819).
  • Hyperion, planeta on passa gran part de l’acció dels dos volums és també el nom d’uns poemes de John Keats: Hyperion (1818) i La caiguda d’Hyperion: un somni (1819).
  • Endymion: un romanç poètic (1817) també dona nom al tercer volum (o 2n si contem que Hyperion i La Caída de Hyperion són un sol llibre dividit en dues parts) i també és el nom d’una ciutat del planeta Hyperion.
  • En Joseph Severn, pintor i amic de John Keats, apareix també com a cíbrid amb la 2a personalitat de Keats a La Caída de Hyperion.
  • En Leigh Hunt, ajudant de la FEM Meina Gladstone a La Caída de Hyperion i que acaba presenciant la mort del cos del 2n cíbrid (Severn-Keats) va ser també una persona real, coetani de Keats. Editor i poeta, Hunt i Keats van ser amics i van formar part del mateix entorn artístic.

Un preciós homenatge a un poeta que va morir molt jove de tuberculosis i que no va poder veure els seus treballs valorats en vida.

Aquesta entrada pretén ser l’inici d’una sèrie d’entrades relacionades amb John Keats i la seva obra. Totes elles les podreu trobar reunides a la pàgina d’Especials: John Keats.

Sèries i Música

No sé si a vosaltres us passa, però a mi les cançons de sèries que m’agraden i que no havia escoltat mai abans em resulten fascinants i les cançons que prèviament ja m’agradaven en veure-les a una sèrie fa que me la miri amb uns altres ulls.

I és que les cançons em fan recordar fragments de la sèrie, escenes o sensacions que em van produir al moment de veure-la o recordar el moment que les vaig escoltar per primer cop.

He triat 5 cançons, n’hi ha moltíssimes més però calia fer una tria. Comencem doncs per la …

5. Stargate Atlantis – Solitary Man de Johnny Cash

Stargate Atlantis és una seqüela de la sèrie SG1 on un equip científic i militar viatgen a la galàxia Pegasus a través del Stargate i s’instal·len a la mítica ciutat d’Atlantis. Després d’una arribada accidentada, visitaran punts amb portals per conèixer els seus veïns, però també despertant una amenaça dormida durant segles: els wraith.

Aquesta cançó apareix al final d’un episodi en un moment bastant emotiu. Li queda perfecte al Teniente Coronel Sheppard.

4. Teen Wolf – Bad Moon Rising de Mourning Ritual

Teen Wolf és una sèrie de la MTV per adolescents on ens trobem amb un parell d’estudiants, l’Scott McCall i l’Styles Stilinski, que són els “pringats” i rarets de la classe però que, coses estranyes de la vida, L’Scott és mossegat per un home llop i es converteix en un. A partir d’aquí, les seves vides canvien radicalment.

Stiles, un dels millors personatges d’aquesta sèrie (val la pena veure-la només per ell). Moment intens.

3. Stranger Things – Every Breath You Take de The Police

A Stranger Things (1) ens trobem amb l’estranya desaparició d’en Will Byers. La seva mare, Joyce, comença la cerca de Will, mentre el cap de policia Hopper comença a investigar pel seu compte. Mentrestant, una misteriosa nena amb estranyes habilitats apareix en una hamburgueseria de la localitat. Quina relació tenen els laboratoris amb la desaparició d’en Will? I què hi té a veure la nena?

Per raons d’espòiler no explico la segona temporada.

Clàssica cançó del grup The Police que acompanya a escenes d’amor (tot i que si us fixeu en la lletra…). Bé, té una bona melodia i, tot i tenir una lletra fosca, queda bé en aquesta escena final de la segona temporada de Stranger Things. L’anterior cançó que sona és Time After Time de Cyndi Lauper, un altre clàssic.

2. Dark – Goodbye de Apparat

Aquesta sèrie es força nova (del 2017) i es pot veure a Netflix. La desaparició d’uns nens inquieta la població de Winden. Fa 33 anys va ocorre el mateix i sembla que la història es vol tornar a repetir.

La imatge i l’ambient són extraordinaris. Referent a la cançó trobo que és fantàstica i molt suggeridora.

1. Babylon Berlin – Zu asche, zu staub de Severija

Babylon Berlin és una sèrie policíaca ambientada als anys 20 a Alemanya, on un policia té que recuperar una pel·lícula compromesa d’un polític de Colònia. Aquesta cançó apareix en un episodi i també acostuma a ser l’ending de la sèrie. La lletra no té pèrdua.

Quines cançons heu descobert o us ha agradat que apareguessin a una sèrie?

El Imperio Final, o com tornar l’esperança al poble

Informació bàsica de El Imperio final

Després de conèixer en Brandon Sanderson per la trilogia The Reckoners (ressenyats a Estrelles de Paper: Steelheart, Firefight i Calamity) vaig decidir començar una altra saga, aquesta fantàstica, per a seguir amb les novel·les d’aquest autor. Vaig dubtar entre Nacidos de la Bruma o El Archivo de las Tormentas, però finalment em vaig decantar pel primer. I aquí us porto el primer dels tres títols que compon la primera part de Nacidos de la Bruma (El Imperio Final, El Pozo de la Ascensión i El Heroe de las Eras): El Imperio Final, o com jo l’he subtitulat: O com tornar l’esperança al poble. Però comencem amb de què va aquest llibre…

drac-logoLa Lectura

Se’ns presenta un món dividit en castes: la més baixa i nombrosa són els skaa,  pràcticament esclaus; al mig hi ha la noblesa, amos de mansions, plantacions i grans negocis; a la part de dalt hi són els obligadors i els inquisidors, els buròcrates i la policia de la dictadura; i al capdamunt, el Lord Legislador, salvador i opressor, deïtat considerada immortal i propietari de tots els skaa. Tot i haver classes ben diferenciades, els nobles tenen la temptació de mantenir “relacions” amb les dones skaa -que després han de matar perquè no engendrin fills- però que en alguns casos s’han amagat els naixements i ha aparegut una nova classe: els skaa amb alomància.

L’alomància és un sistema màgic basat en els metalls i que, en principi, només poden tenir les castes de mig a superior (nobles, obligadors i inquisidors i el Lord Legislador), però que a causa dels “affaires” hi ha skaa “bromosos” (que tenen una habilitat alomàntica) o més estrany, “nascuts de la bruma” (que tenen totes les habilitats alomàntiques). Es basa en “cremar” diferents aliatges consistents en grups parells, on un metall té la funció de tirar i l’altre d’empènyer. Els que apareixen en aquest primer volum són:

Taula bàsica d'alomància
Taula bàsica d’alomància

També tenim constància de l’or (pots veure diverses versions del teu passat); el caríssim Atium (pots veure uns segons del futur d’una altra persona); el onzè metall (-de moment sense nom- permet veure el passat d’una altra persona) i un metall (de moment sense nom) que “crema” la resta de metalls eliminant-los.

“Siempre hay otro secreto.”

Kelsier

Si la societat que ens porta en Sanderson ja et sembla prou injusta, afegeix la continuada pluja de cendra que embruta pobles i ciutats i fa gairebé impossible el conreu; un sol roig que il·lumina tètricament i una bruma ominosa en la qual pocs si volen internar. Però aquesta postal resulta ideal perquè sorgeixi un heroi (o algú que vulgui canviar alguna cosa) i així coneixem en Kelsier.

La profundidad debe ser destruida y, al parecer, soy la única persona que puede hacerlo. Si no lo hago pronto, de esta tierra no quedarán más que huesos y polvo.

Fragment del diari

Anomenat també el supervivent de Hatshin, en Kelsier era lladre a Luthadel (la capital de l’Imperi Final) junt amb la seva esposa, Mare, i una banda de bromosos. Van intentar entrar al palau del Lord Legislador i Kelsier i Mare van ser capturats i condemnats a treballs forçats als pous de Hatshin, una condemna de la qual no surts en vida. Allí a Kelsier se li va despertar el poder de l’alomància i va poder escapar, però amb un pla concret per venjar-se i derrocar el Lord Legislador.

Per portar a terme el pla reclutarà diversos “bromosos” especialistes, a una jove skaa “nascuda de la bruma” anomenada Vin, que adoptarà i li ensenyarà a desenvolupar tot el seu potencial i a un exèrcit skaa descontent (i deprimit) del que haurà de tornar-li l’esperança robada per tants segles de sotmetiment al Lord Legislador.

Mapa de l'Imperi Final
Mapa de l’Imperi Final

El primer que vull dir d’aquesta saga és que tot i ser el primer volum, la història queda resolta (però no completament tancada) i per tant, si no et convenç començar una saga de milers de pàgines, et pots quedar amb el primer volum de 690. Sincerament crec que si l’acabes voldràs continuar amb la saga.

Per un altre cantó, s’ha de reconèixer la fantàstica fluïdesa narrativa (tan característica d’en Sanderson), que facilita enormement la lectura. Així que no et preocupis, no està ple de descripcions farragoses ni resulta gens dens de llegir. En realitat, tot el contrari.

Els capítols són narrats segons el punt de vista dels dos personatges principals, en Kelsier i la Vin, però en alguna ocasió tindrem capítols d’altres personatges, com els d’Elend Venture. La religió i la política són elements que estaran presents a la narració i que enriqueixen molt la trama, però sense fer-se pesada.

drac-logo

Te’l recomano?

És una lectura addictiva i plena de moments d’acció fluida i espectacular (i costa molt trobar les dues característiques juntes). No m’ha decebut el primer, així que espero tenir el segon a les meves mans en poc temps.

 


Sabíeu que…

Hi ha una línia de joieria oficial de la saga Mistborn. Podeu veure les joies aquí. Per comprar-les… bé, de moment en dòlars.


 

Benvinguts/des!!

Benvinguts i Benvingudes al meu nou projecte: Quimeres de Paper (a partir d’ara QdP per no allargar tant).

Aquest projecte neix de la necessitat d’ampliar el meu primer blog Estrelles de Paper, dedicat a la ciència-ficció, un gènere que m’apassiona.

Però llegeixo molt més gèneres i tinc moltes més inquietuds (que no s’emmarquen en la ciència-ficció) i  que necessito compartir també. Així que, com que no volia més feina, dues tasses! (si és que soc el que no hi ha… ). Un bonic regal de reis.

Espero que acolliu aquest nou projecte tan bé com amb Estrelles de Paper!!

Ens llegim 😉