Realitat i Ficció: John Keats

Després de llegir-me Hyperion i La Caída de Hyperion em vaig sentir encuriosida per la vida i l’obra de John Keats, persona que va existir en la realitat i que apareix com a personatge en ambdues novel·les de Dan Simmons.

No és la primera vegada que m’atrau la idea d’informar-me sobre un personatge d’un llibre basat en una persona real. Em va passa el mateix amb Hatshepsut a La Dama del Nilo o amb Vermeer amb La noia de la perla, però en aquests dos casos les seves vides són representades en la novel·la o almenys, s’intenta novel·lar una part de la seva vida.

Amb Dan Simmons és una mica diferent. A part de les moltes referències a John Keats, que indicaré després, en Simmons ens proporciona una història diferent a la vida del poeta gràcies al cíbrid que conté la personalitat de Keats o el segon cíbrid amb la 2a personalitat de Keats més la de Joseph Severn, amic de John. És a dir, Simmons ha “ressuscitat” a Keats, literàriament, convertint-lo en protagonista de l’acció de la segona part de Los Cantos de Hyperion.

Com he dit abans, les referències al poeta són nombroses. Per fer-vos una idea us citaré unes quantes:

  • Fanny Brawne era l’estimada de John Keats a la realitat, curiosament el cíbrid Keats s’enamora de Brawne Lamia a Hyperion.
  • Lamia, el cognom de Brawne Lamia a la ficció és el nom d’un conjunt de poemes de Keats: Lamia i altres poemes (1819).
  • Hyperion, planeta on passa gran part de l’acció dels dos volums és també el nom d’uns poemes de John Keats: Hyperion (1818) i La caiguda d’Hyperion: un somni (1819).
  • Endymion: un romanç poètic (1817) també dona nom al tercer volum (o 2n si contem que Hyperion i La Caída de Hyperion són un sol llibre dividit en dues parts) i també és el nom d’una ciutat del planeta Hyperion.
  • En Joseph Severn, pintor i amic de John Keats, apareix també com a cíbrid amb la 2a personalitat de Keats a La Caída de Hyperion.
  • En Leigh Hunt, ajudant de la FEM Meina Gladstone a La Caída de Hyperion i que acaba presenciant la mort del cos del 2n cíbrid (Severn-Keats) va ser també una persona real, coetani de Keats. Editor i poeta, Hunt i Keats van ser amics i van formar part del mateix entorn artístic.

Un preciós homenatge a un poeta que va morir molt jove de tuberculosis i que no va poder veure els seus treballs valorats en vida.

Aquesta entrada pretén ser l’inici d’una sèrie d’entrades relacionades amb John Keats i la seva obra. Totes elles les podreu trobar reunides a la pàgina d’Especials: John Keats.

Sèries i Música

No sé si a vosaltres us passa, però a mi les cançons de sèries que m’agraden i que no havia escoltat mai abans em resulten fascinants i les cançons que prèviament ja m’agradaven en veure-les a una sèrie fa que me la miri amb uns altres ulls.

I és que les cançons em fan recordar fragments de la sèrie, escenes o sensacions que em van produir al moment de veure-la o recordar el moment que les vaig escoltar per primer cop.

He triat 5 cançons, n’hi ha moltíssimes més però calia fer una tria. Comencem doncs per la …

5. Stargate Atlantis – Solitary Man de Johnny Cash

Stargate Atlantis és una seqüela de la sèrie SG1 on un equip científic i militar viatgen a la galàxia Pegasus a través del Stargate i s’instal·len a la mítica ciutat d’Atlantis. Després d’una arribada accidentada, visitaran punts amb portals per conèixer els seus veïns, però també despertant una amenaça dormida durant segles: els wraith.

Aquesta cançó apareix al final d’un episodi en un moment bastant emotiu. Li queda perfecte al Teniente Coronel Sheppard.

4. Teen Wolf – Bad Moon Rising de Mourning Ritual

Teen Wolf és una sèrie de la MTV per adolescents on ens trobem amb un parell d’estudiants, l’Scott McCall i l’Styles Stilinski, que són els “pringats” i rarets de la classe però que, coses estranyes de la vida, L’Scott és mossegat per un home llop i es converteix en un. A partir d’aquí, les seves vides canvien radicalment.

Stiles, un dels millors personatges d’aquesta sèrie (val la pena veure-la només per ell). Moment intens.

3. Stranger Things – Every Breath You Take de The Police

A Stranger Things (1) ens trobem amb l’estranya desaparició d’en Will Byers. La seva mare, Joyce, comença la cerca de Will, mentre el cap de policia Hopper comença a investigar pel seu compte. Mentrestant, una misteriosa nena amb estranyes habilitats apareix en una hamburgueseria de la localitat. Quina relació tenen els laboratoris amb la desaparició d’en Will? I què hi té a veure la nena?

Per raons d’espòiler no explico la segona temporada.

Clàssica cançó del grup The Police que acompanya a escenes d’amor (tot i que si us fixeu en la lletra…). Bé, té una bona melodia i, tot i tenir una lletra fosca, queda bé en aquesta escena final de la segona temporada de Stranger Things. L’anterior cançó que sona és Time After Time de Cyndi Lauper, un altre clàssic.

2. Dark – Goodbye de Apparat

Aquesta sèrie es força nova (del 2017) i es pot veure a Netflix. La desaparició d’uns nens inquieta la població de Winden. Fa 33 anys va ocorre el mateix i sembla que la història es vol tornar a repetir.

La imatge i l’ambient són extraordinaris. Referent a la cançó trobo que és fantàstica i molt suggeridora.

1. Babylon Berlin – Zu asche, zu staub de Severija

Babylon Berlin és una sèrie policíaca ambientada als anys 20 a Alemanya, on un policia té que recuperar una pel·lícula compromesa d’un polític de Colònia. Aquesta cançó apareix en un episodi i també acostuma a ser l’ending de la sèrie. La lletra no té pèrdua.

Quines cançons heu descobert o us ha agradat que apareguessin a una sèrie?

El Imperio Final, o com tornar l’esperança al poble

Informació bàsica de El Imperio final

Després de conèixer en Brandon Sanderson per la trilogia The Reckoners (ressenyats a Estrelles de Paper: Steelheart, Firefight i Calamity) vaig decidir començar una altra saga, aquesta fantàstica, per a seguir amb les novel·les d’aquest autor. Vaig dubtar entre Nacidos de la Bruma o El Archivo de las Tormentas, però finalment em vaig decantar pel primer. I aquí us porto el primer dels tres títols que compon la primera part de Nacidos de la Bruma (El Imperio Final, El Pozo de la Ascensión i El Heroe de las Eras): El Imperio Final, o com jo l’he subtitulat: O com tornar l’esperança al poble. Però comencem amb de què va aquest llibre…

drac-logoLa Lectura

Se’ns presenta un món dividit en castes: la més baixa i nombrosa són els skaa,  pràcticament esclaus; al mig hi ha la noblesa, amos de mansions, plantacions i grans negocis; a la part de dalt hi són els obligadors i els inquisidors, els buròcrates i la policia de la dictadura; i al capdamunt, el Lord Legislador, salvador i opressor, deïtat considerada immortal i propietari de tots els skaa. Tot i haver classes ben diferenciades, els nobles tenen la temptació de mantenir “relacions” amb les dones skaa -que després han de matar perquè no engendrin fills- però que en alguns casos s’han amagat els naixements i ha aparegut una nova classe: els skaa amb alomància.

L’alomància és un sistema màgic basat en els metalls i que, en principi, només poden tenir les castes de mig a superior (nobles, obligadors i inquisidors i el Lord Legislador), però que a causa dels “affaires” hi ha skaa “bromosos” (que tenen una habilitat alomàntica) o més estrany, “nascuts de la bruma” (que tenen totes les habilitats alomàntiques). Es basa en “cremar” diferents aliatges consistents en grups parells, on un metall té la funció de tirar i l’altre d’empènyer. Els que apareixen en aquest primer volum són:

Taula bàsica d'alomància
Taula bàsica d’alomància

També tenim constància de l’or (pots veure diverses versions del teu passat); el caríssim Atium (pots veure uns segons del futur d’una altra persona); el onzè metall (-de moment sense nom- permet veure el passat d’una altra persona) i un metall (de moment sense nom) que “crema” la resta de metalls eliminant-los.

“Siempre hay otro secreto.”

Kelsier

Si la societat que ens porta en Sanderson ja et sembla prou injusta, afegeix la continuada pluja de cendra que embruta pobles i ciutats i fa gairebé impossible el conreu; un sol roig que il·lumina tètricament i una bruma ominosa en la qual pocs si volen internar. Però aquesta postal resulta ideal perquè sorgeixi un heroi (o algú que vulgui canviar alguna cosa) i així coneixem en Kelsier.

La profundidad debe ser destruida y, al parecer, soy la única persona que puede hacerlo. Si no lo hago pronto, de esta tierra no quedarán más que huesos y polvo.

Fragment del diari

Anomenat també el supervivent de Hatshin, en Kelsier era lladre a Luthadel (la capital de l’Imperi Final) junt amb la seva esposa, Mare, i una banda de bromosos. Van intentar entrar al palau del Lord Legislador i Kelsier i Mare van ser capturats i condemnats a treballs forçats als pous de Hatshin, una condemna de la qual no surts en vida. Allí a Kelsier se li va despertar el poder de l’alomància i va poder escapar, però amb un pla concret per venjar-se i derrocar el Lord Legislador.

Per portar a terme el pla reclutarà diversos “bromosos” especialistes, a una jove skaa “nascuda de la bruma” anomenada Vin, que adoptarà i li ensenyarà a desenvolupar tot el seu potencial i a un exèrcit skaa descontent (i deprimit) del que haurà de tornar-li l’esperança robada per tants segles de sotmetiment al Lord Legislador.

Mapa de l'Imperi Final
Mapa de l’Imperi Final

El primer que vull dir d’aquesta saga és que tot i ser el primer volum, la història queda resolta (però no completament tancada) i per tant, si no et convenç començar una saga de milers de pàgines, et pots quedar amb el primer volum de 690. Sincerament crec que si l’acabes voldràs continuar amb la saga.

Per un altre cantó, s’ha de reconèixer la fantàstica fluïdesa narrativa (tan característica d’en Sanderson), que facilita enormement la lectura. Així que no et preocupis, no està ple de descripcions farragoses ni resulta gens dens de llegir. En realitat, tot el contrari.

Els capítols són narrats segons el punt de vista dels dos personatges principals, en Kelsier i la Vin, però en alguna ocasió tindrem capítols d’altres personatges, com els d’Elend Venture. La religió i la política són elements que estaran presents a la narració i que enriqueixen molt la trama, però sense fer-se pesada.

drac-logo

Te’l recomano?

És una lectura addictiva i plena de moments d’acció fluida i espectacular (i costa molt trobar les dues característiques juntes). No m’ha decebut el primer, així que espero tenir el segon a les meves mans en poc temps.

 


Sabíeu que…

Hi ha una línia de joieria oficial de la saga Mistborn. Podeu veure les joies aquí. Per comprar-les… bé, de moment en dòlars.


 

Benvinguts/des!!

Benvinguts i Benvingudes al meu nou projecte: Quimeres de Paper (a partir d’ara QdP per no allargar tant).

Aquest projecte neix de la necessitat d’ampliar el meu primer blog Estrelles de Paper, dedicat a la ciència-ficció, un gènere que m’apassiona.

Però llegeixo molt més gèneres i tinc moltes més inquietuds (que no s’emmarquen en la ciència-ficció) i  que necessito compartir també. Així que, com que no volia més feina, dues tasses! (si és que soc el que no hi ha… ). Un bonic regal de reis.

Espero que acolliu aquest nou projecte tan bé com amb Estrelles de Paper!!

Ens llegim 😉